Irkutsk

Aquest és un post-pont.

L’escrivim des d’Irkutsk, al llac Baikal, el llac que conté el 20% de tota l’aigua dolça del món, el llac més profund i amb l’aigua més pura del món. Venim de passar tres dies a Kuzhir, a l’illa d’Olkhon, al bell mig del llac. Han estat tres dies de somni, en un paratge molt similar al que ens imaginem que veurem ara a Mongòlia. Hem assentat el campament base a Nikita’s guesthouse, l’alberg d’un ex campió rus de ping pong i des d’allà hem fet excursions brutals en bici i ens hem banyat al llac.

Ara estem ja de tornada, a punt de començar les 33 hores de tren que ens portaran a Ulan Bator, la capital de Mongòlia. Hi ha alguna cosa de Rússia (la gent com capes de ceba que acaben en un cor tendre, la familiaritat relativa amb el llenguatge, la civilització, els records del passat comunista) que trobarem a faltar, però Mongòlia era el primer gran destí en el nostre cap, i l’agafem amb moltes ganes. Si bé Rússia ha estat la sorpresa, Mongòlia és la il·lusió que ve des de casa, cultivada amb carinyo des de casa. I Mongòlia són també el Rafa i la Corinne, esclar, als què tenim moltes ganes de veure!

De Rússia ens queden encara alguns posts a l’aire, algunes reflexions i sobretot alguns personatges que s’han convertit en casa durant unes hores. Ho farem, no volem deixar de fer-ho, però ara som en un barutxu i no podem fer tard al tren.

Adéu Rússia, hola Mongòlia.

Aquesta entrada s'ha publicat en Geografia i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s