Mongòlia és buida

Quan érem petits, a l’escola, fèiem uns exercicis que postulaven: “Omple els buits”. Normalment eren lliçons de llengua i els espais buits o línies de punts marcaven posicions dins una frase on havíem de trobar el pronom adient, el temps verbal o l’ortografia correcta per a la paraula que s’hi esqueia. Ho recordeu? Omplir els buits.

Tot això pensava davant els paisatges gegants, oberts, inabastables de Mongòlia. Quilòmetres i quilòmetres (tants com la miopia de cadascú permeti copsar) d’estepa verda; tacada de rius blaus, gers blancs o ramats marronosos, però essencialment buida. Només dos móns ben diferenciats: el cel i l’estepa. I els dos fent-se presents com inacabables línies de punts llestes per ser omplertes amb la imaginació.

De vegades Mongòlia és lluna. Cràters i depressions massa perfectes per ser descrites amb paraules d’aquest planeta. Altres, Mongòlia és pell de llangardaix. Mirada al microscopi, això sí, amb nosaltres poblant-la com bacteris inofensius.

Un dia Mongòlia és manta de vellut. L’altre, és sala de miralls, amb llacs que difonen el buit dins de sí mateix. Mongòlia també és dibuix d’un infant, just abans de la corrupció de l’acadèmia de dibuix. Amazing a cada cantonada, pretesa indiferència, cop de puny sec al nas (i al fetge) és Mongòlia.

Mai no havia tingut una sensació tan intensa davant cap espai físic: Mongòlia som nosaltres. El que cadascú hi vegi quan la mirada rebota a l’exterior per convertir-se en introspecció, en recerca interna i projecció de la personalitat pròpia. Les nostres pors, els dubtes, els estrepitosos instants de valentia, el refugi cínic o l’amor que troba en cada meandre nou impuls per seguir fluint; tot això és Mongòlia quan es mostra com un mirall immens que crida a omplir el buit.

Aquesta entrada s'ha publicat en Reflexió i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Mongòlia és buida

  1. Pere Cairó ha dit:

    Que bé que escrius Verónica , però que bé!!. Encara que mongòlia estigui buida , tu l’omples d’imatges suggerents plenes de lirisme . Espero els teus comentaris “como agua de Mayo”

    • urivero ha dit:

      Gràcies Pere! Que bé que t’agradi, i gràcies sobretot de part de l’Oriol, que és l’autor d’aquest text! Això de jugar al “despiste” i no signar les entrades al blog fa que jo m’emporti mèrits que no em toquen…! Una abraçada molt forta,
      Vero

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s