Optimisme

Estimada Corina Zabalo Pemán,

Vius en un món meravellós, on una cosa que es diu skype fa que t’haguem pogut veure uns minuts dormitant i badallant. Mai com aquests dies ens hem sentit lluny de casa i enyorats, amb una sensació profunda i clara d’estar perdent-nos coses. Avui, però, t’hem vist, per fi, després de tants mesos pensant la Corina serà així, o així; i al final resulta que la Corina, com tots, serà com voldrà, o com podrà. I no ploris, o plora poquet, perquè si hi ha una teoria que diu que un, abans de néixer, tria els que han de ser els seus pares, tu ja comences fent diana. No sé què et faltava per aprendre en una vida anterior, però segur que la Laia i el Jacobo (els nostres padrins de l’optimisme) t’ho poden ensenyar. Jo també vaig triar la Laia, un dia, entre totes les demés, i vaig encertar.

No sé si saps –segur que sí- que tens dos tiets de viatge. Som nosaltres. Teníem tantes ganes que arribessis que vam decidir recórrer els racons més bonics del món per regalar-te’ls, perquè veiessis en quin món més fantàstic t’ha tocat viure. Volem regalar-te un lloc per cada estat d’ànim, perquè sempre tinguis on anar. La gent, els diaris, et parlaran de coses lletges, però tu fes-nos cas a nosaltres: el món sempre ha estat un gran lloc per viure, i ara, amb tu habitant-lo, és encara un lloc millor.

1. Primer de tot et regalem un tren llarg, llarguíssim, que recorre kilòmetres i kilòmetres  de terra verge.  A l’estiu està poblada de sotabosc i algun arbre alt i fort, que ha resistit al fred, i cases baixes. Però a l’hivern està tot, absolutament tot, nevat, i fa un fred que pela, i fins i tot, si surts a fer un pipi al camp, es congela abans que hagi tocat a terra. El lloc on podràs anar quan necessitis recordar que la vida no para, que tot està sempre en moviment encara que sembli que a dins teu tot és glaç, aquest és el nostre primer regal.

2. Et regalem l’espai obert de Mongòlia esquitxat de gers i de iaks i de nens minúsculs a galop sobre un cavall petit però forçut. Un lloc on a l’hivern fa tant de fred que ni tan sols hi ha neu. El país del cel blau, l’indret de la terra que està més lluny del mar. El lloc on podràs anar quan necessitis enfrontar-te als teus fantasmes, quan necessitis omplir els buits, quan necessitis estar segura que no et trobarà ningú, aquest és el nostre segon regal.

3. Et regalem la Xina, un país on viuen mil tres-cents quaranta milions de persones que van en bici i mengen fideus amb pals de fusta. Una capital amb carrerons estrets habitats per vells feliços en samarreta de tirants que juguen a cartes, i una ciutat prohibida, i una muralla llarguíssima que ja separa res. Uns pobles d’interior amb selves tropicals i rais de bambú i ossos panda. El lloc on podràs anar quan necessitis entendre el creixement i el contrast, quan vulguis trobar sentit a la diferència, aquest és el nostre tercer regal.

4. Et regalem Tibet, el lloc on nosaltres vam néixer amb tu. La força d’un poble oprimit que no vol venjança, les oracions que comencen en un mateix i acaben demanant coses bones per al món sencer, fins i tot per als opressors, i la bellesa dels temples penjats a les muntanyes. El lloc on podràs anar quan necessitis recordar la importància la compassió per ser feliç, aquest és el nostre quart regal.

5. Et regalem l’altura del Nepal, la vida senzilla de les muntanyes i l’esforç individual i la solidaritat col·lectiva per pujar-les. El lloc on podràs anar quan et preguntis per què, de vegades, quan la vida puja massa ràpid ens agafa mal de cap i hem de tornar a baixar per entendre el món i entendre’ns, aquest és el nostre cinquè regal.

6. Et regalem un país que no existeix que es diu Bhutan, on un rei va decidir un dia que el més important per a ell era la felicitat del seu poble. El lloc on podràs anar quan necessitis recordar les poques coses que calen per ser feliç, aquest és el nostre sisè regal.

7. Et regalem els camps d’arròs ataronjats de la tardor de Laos, Vietnam i Tailàndia, les platges i els peixos de colors del fons de l’oceà d’Indonèsia, i els penya-segats de Nova Zelanda. Els llocs on podràs anar quan vulguis, la llibertat de fer el que vulguis, i de trencar amb la feina i la casa i tornar a començar tot i la por i l’enyorança, aquest és el nostre setè, i definitiu, regal.

 

Aquesta entrada s'ha publicat en Padrins i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s