Butan o la felicitat des de l’escola

Una de les experiències més transformadores del que portem de viatge ha estat la visita a dues escoles de Butan, i les entrevistes amb els directors. Trenta nens de setze anys en una classe, tots ben posats i uniformats. Parlen tots un anglès fluït: des de petits cursen les assignatures en anglès i estudien el dzongkha, la llengua pròpia, com una assignatura més. Cultiven la Felicitat Interior Bruta (Gross National Hapiness), un terme encunyat pel quart rei de Butan, el pare de l’actual, i tota una declaració d’intencions: no podem competir en riquesa econòmica amb els gegants que tenim per veïns (Xina i Índia), però sí podem ser un país que destaqui per tenir un govern i una monarquia que es preocupen de veritat per la felicitat del poble.

Però què és la felicitat pels butanesos? Tres eixos principals la conformen: el sentit de comunitat, la supressió del desig descontrolat i la fe en el govern i la monarquia. Butan és una població petita (no arriba a un milió d’habitants), i tots se senten part d’una gran família. No hi ha corrupció, ni assassinats ni robatoris (dos a l’any, ens diuen). Paguen un màxim de 2% d’impostos, i amb això l’estat aconsegueix que l’educació i la sanitat siguin públiques. La font d’ingressos de l’estat no són els impostos, és clar: els diners venen del turisme (es paguen 200 dòlars americans per dia i per persona, amb tot inclòs) i de les centrals hidroelèctriques. Les comunitats rurals que no arriben a un mínim d’ingressos estan exemptes de pagar impostos. I aquí no hi ha engany: els butanesos no fan veure que guanyen menys diners per no pagar, per a ells una traïció així simplement és inconcebible. I això és gràcies a l’educació de l’escola, sí, però també de l’exemple familiar i comunitari.

Els butanesos aprenen també a estar agraïts per tenir allò que tenen. Comparteixen amb el budisme la creença que el patiment humà ve provocat pel desig i l’aferrament, així que des de petits aprenen a no desitjar més del que tenen, a controlar l’ambició desaforada. Això és difícil des que la televisió es va popularitzar al país a partir de l’any 2000: com que parlen i entenen perfectament l’anglès, miren molta televisió estrangera que els proposa models de felicitat ben diferents. Per contrarrestar-ho, l’escola té una assignatura dedicada només a analitzar els mitjans de comunicació i a desenvolupar un esperit crític que els ajudi a veure què hi ha darrera dels cantants i els actors famosos. Destriar, al cap i a la fi, la felicitat que només ho sembla, de la que de veritat ho és.

Finalment, els butanesos són molt patriòtics. De les parets de les cases, les escoles, les botigues, pengen fotografies del rei, sol o amb la seva nova i jove esposa. No vam trobar ningú que parlés malament del rei o del govern: estan contents, l’admiren i l’estimen, estan convençuts que fan el millor per al poble i estan terriblement orgullosos del seu model d’estat i de ser butanesos. Estan agraïts que la sanitat i l’educació siguin públiques, agraïts també que a Butan no hi hagi gent molt rica, perquè tampoc no hi ha gent molt pobre (ni una persona pidolant pel carrer). Entenen, per exemple, que el govern condemni amb presó la compra i venta de tabac, i hagi prohibit fumar en tot el país (fins fa tres mesos a Butan no es podia fumar ni a dins de casa, ara la prohibició només és pels llocs públics, també al carrer); ho entenen perquè saben que el govern ho fa pel bé dels ciutadans, perquè confien en el seu govern i no veuen en aquests gestos el paternalisme tou que criticaríem nosaltres.

Tot això implica, és clar, un model educatiu diferent al nostre, basat en el que anomenen “whole education”, educació holística: ja no té sentit fixar-se només en els aspectes cognitius, sobretot perquè ara el coneixement està a l’abast de tots fent només un click. Els butanesos eduquen tots els aspectes de la persona (cognitiu, sí, però també emocional, social, estètic, corporal i espiritual). Les dues escoles públiques que vam visitar semblaven donar molta importància a la disciplina, a l’aprenentatge de l’anglès (s’aprèn per poder entendre el món que els envolta, no per viatjar; de fet els butanesos, en general, no tenen la intenció de viatjar enlloc), i a la preservació de les tradicions. Per això ens va semblar un model tan valent: volen per sobre de qualsevol cosa preservar les tradicions però no tenen por d’ensenyar l’anglès i deixar entrar, a través dels mitjans de comunicació i del turisme, un model de felicitat alternatiu. I els hi funciona perquè tenen molta cura de tots els detalls: des dels professors, amb qui els alumnes no només tenen una relació de respecte sinó també de cura i amor honestos, fins als enunciats dels problemes de matemàtiques: per què dir que un pagès té deu vaques i li’n roben cinc, si pots dir que un pagès té deu vaques i en un acte d’amor i generositat li’n regala cinc al seu germà, que no en tenia cap?

I després hi ha l’altre Butan, el dels boscos frondossíssims de cedres olorosos, i el takin, que és un animal meitat cabra, meitat vaca, i l’arribada en avió entre les muntanyes de l’Himàlaia, i els temples antiquíssims sense turistes, i la visió impossible d’un monestir que es precipita sobre un penya-segat. Us deixem unes fotos perquè conegueu també aquest Butan, perquè tot i que ja n’hem parlat sovint, de la força creadora de la natura, i del que l’home és capaç de fer amb les seves mans, la sorpresa és per sort encara una constant.

Aquesta entrada s'ha publicat en Fotografia, Geografia, Reflexió i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Butan o la felicitat des de l’escola

  1. cauchyna ha dit:

    Ostres, quina pasada, no?
    Mentre estava llegint el post, em venien al cap moltes idees, a veure si puc ser una mica ordenada…
    Com és això de que els turistes han de pagar 200€ cada dia amb tot inclòs??? El menjar i el dormir?? A veure si podeu explicar millor això! Trobo que és un sistema curiós, però molt interessant!

    Això que dieu de les escoles, ho trobo espectacular. Jo el més proper que he viscut a que t’eduquin d’una manera completa donant importància a la formació interior de les persones, és a l’esplai, però perquè són petites comunitats, on monitors, pares, i nens, es senten part d’un grup en el que realment hi creuen i l’estimen. Desafortunadament, les escoles, en la nostra societat, no són així. Quina llàstima… I si ho intentes aconseguir des de dins (estimar de veritat als alumnes, i transmetre’ls vivències més enllà dels continguts), resulta que fas coses que no agraden a la resta de la comunitat… que burros que som!!!

    Per altra banda, trobo boníssim i molt hippie lo de posar aquest tipus d’enunciats en els problemes de mate`màtiques, tot i que això, acadèmicament respon a una línia dínvestigació on es defensa l’aprenentatge basat en contextos, per tal d’aproximar les matemàtiques a la vida cotidiana dels alumnes. I clar la vida cotidiana nostra és que la gent no regala res! Però aquí surt un bucle interessant. Els enunciats dels problemes han de reflexar la cotidianitat de la vida que tenim, o la vida que tenim pot venir influenciada pels enunciats de mates que posem???

    Una altra cosa, que m’he preguntat mentre llegia, és si també tenen escoles privades isanitat privada, perquè llavors, es pot entrar en el cicle que ara nosaltres tenim als nostres paisos, no?
    I una altra cosa, no sé si encara sou allà o ja heu marxat, però sabeu si tenen llibres de text de matemàtiques o en què basen les seves classes? Vull dir si tot va tan enfocat a aquest tipus d’educació i miren tant els detalls, deuen tenir editorials interns… Però ensenyen dúna manera memorística i repetitiva o amb la resolució de problemes?? Vero, ja sé que segur que aneu molt carregats, però si em poguessis aconseguir un llibre de taxt, o escanejar-me algunes pàgines…

    Bé, doncs us deixo, que la meva realitat i context és que he de fer un article en anglès i tot i que mágrada més viatjar, encara que sigui des de casa llegint els vostres posts, ara és el que em toca fer!!!

    Una abrassada!! (no tinc c trencada al teclat holandès!)

    Laura

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s