Look at the blue

Deixar anar l’aire de l’armilla. Compensar. Respirar. Submergir-se. Respirar. Compensar. Respirar i sentir la respiració. Bombolles. Tornar a compensar. I volar.

Aquesta és la partitura bàsica de l’inici de l’activitat a la que vam dedicar 5 dies: el submarinisme. I és també la cadència d’entrada a un món nou, proper i llunyà, que passa per sobre tots els tòpics amb elegància suau. Sí, a 18 metres sota la superfície marina tot és pau i calma. Sí, la sensació de planejar per l’aigua et fa sentir com les aus que segueixen els corrents d’aire. Sí, respirar allà baix té el record de la meditació i la concentració. Però la nostra experiència va més enllà de tot això.

El primer que sentim és l’extrema habituació del nostre cos a la gravetat. Perdre el sentit del pes ens fa redefinir la relació amb la carn i els ossos. De sobte, experimentem la plena consciència de cada moviment, de cada gest, mentre parem atenció a com reacciona el cos a la nostra voluntat. Anar cap allà, girar i, sobretot, mantenir la flotabilitat, es converteixen en un aprenentatge semblant a caminar per primer cop. Tot és nou, perquè nosaltres també som nous, a través de l’entorn. El pes i la incomoditat de l’equipament adquireixen sentit només sota l’aigua, on res s’assembla a les coses que ja sabíem.

La segona impressió inesborrable és la d’haver d’aprendre també a tornar a mirar. Una pedra pot ser un peix i una fulla un crustaci. Adaptar la mirada, refer el ritme, adquirir la paciència de deixar que la natura es mostri davant nostre és una sensació plaent que ens recorda un cop més que no sabem res i que les coses només són allò que aconseguim desxifrar.

I, finalment, el gran blau. Vam fer submarinisme a Bunaken, uns dels paradisos segons els entesos, perquè està ple de parets de corall de centenars de metres de profunditat amb aigües càlides. Vam veure tortugues gegants, peixos trompeta, llagostes, escorpins de mar, cargols, coralls i milers de coses més. Però de tant en tant, el gran blau. “Remember to look at the blue sometimes”, ens deia l’instructor. I allà, amb la mirada cap a la banda oposada de la paret, el no res blau intens. La sensació més gran de vertigen, d’enormitat, d’espai exterior o estepa mongola. És un forat negre (blau) que conté totes les ombres, les criatures monstruoses, les pors heretades de la vida en terra ferma, les projeccions de la guerra d’un contra un mateix. I, de sobte, navegant en dansa clàssica, un tauró curiós ens recorda tots els misteris que, ni amb tota una vida de viatge, podrem resoldre mai.

I no fa por, perquè la por neix d’oblidar de mirar, de tant en tant, de cara al blau.

Aquesta entrada s'ha publicat en Fotografia, Reflexió i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Look at the blue

  1. cauchyna ha dit:

    Ei! Me’n alegro de que t’hagi agradat això del submarinisme!! Tanta por que et feia.. ja ja ja
    Ara, això de provar-ho al paradís del buceig, té la pega que després t’hauràs d’esforçar més en valorar el que tenim per aquí pel mediterrani!! Així que no s’hi val despreciar-ho…

    Però les fotos espectaculars! El trompeta, i la tortuga… i el peix globus… i la sirena!!

    Apa, que tot i que m’agradaria estar looking at the blue, estic aquí preparant-me la classe de logarítmes per demà!!!

    Petons!

    Laura

    • urivero ha dit:

      Ei Laura! El submarinisme, com veus, brutal. Haurem de fer una escapada quan vingui el bon temps, ja estic desitjant posar-me el neoprè un altre cop. I què més dóna que no veiem taurons ni tortugues, només la sensació de volar ja mola.
      Ens veiem aviat, espero que la tornada hagi estat tranquil·la i suau. Un petó des de Nova Zelanda.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s